Bibliografia



El viatger estàtic

Un home barceloní de setanta dos anys, solitari, esquerp i garrepa, que rep unes suposades amenaces gihadistes.
Una dona gironina de setanta dos anys, tranquil·la, dolça i generosa, que cerca el seu germà bessó al que no coneix...

El barri de Gràcia de Barcelona a les portes de celebrar el Bicentenari de la seva Gran Festa Major, escenari d’un fet tràgic que sacsejarà el veïnat del carrer de la Perla, amb la xerinola i la disbauxa de rerefons.

“Modest Mas i Manyac sent unes llàgrimes calentes que li baixen per les galtes. Prem els ulls amb força i tot d’una escolta una veu de dona que li canta a cau d’orella:

La pruna, la lluna, vestida de dol, en Modest se la mira
la mare no ho vol...

–Què ets tu... mare? –li surt un filet de veu, al Moustaki, al vell tarumba, al garrepa del carrer de la Perla, i tuteja la mare per primer cop a la seva vida–. No veig la lluna, avui, mare, no ha sortit..., no la veig...

Fins el primer primera arriben xiscles d’entusiasme i aplaudiments desaforats, potser per la fi del concert En Modest, estirat boca terrosa damunt l’intrús, no té forces per bellugar-se ni per aixecar les parpelles que li pesen i li couen per dins; i aquell dolor intens al pit, com si se li estiguéss esqueixant molt por a poc, que gairebé no el deixa respirar...
–Què ets tu... mare?, sisplau, no m’espantissss... estima’mmmm...”

(Cap. VIII-La lluna vestida de dol)




“EL HOSPICIANO SORDO Y EL REY”

Obra inédita

EL HOSPICIANO SORDO Y EL REY, és una novel·la encara inèdita dedicada a l'avi patern de l'autora, aragonès de naixement, pintor per devoció i sord per un maltractament patit a la seva infantesa a l’hospici on fou abandonat als 29 dies de néixer. Està escrit en castellà, perquè en castellà es comunicava la Carme Melchor amb ell els dotze anys de la seva vida que varen conviure plegats amb la resta de la família. Tal i com diu a la sinopsi de la seva vida novel·lada:

Una noche fría de marzo de 1891 fue abandonado en el torno de la Real Casa de Misericordia de Zaragoza un niño recién nacido con un certificado de bautismo sujeto por una aguja imperdible en la chambrita. Nombre propio impuesto: Manuel-Melchor. Madrina: Josefa Tena. Padres: ignotos...

Cuatro años y nueve meses antes había nacido en el Palacio Real de Madrid Alfonso XIII, hijo póstumo de Alfonso XII, a quien por precaución se le practicó la extremaunción intrauterina y nada más nacer fue recogido con mimo por la que sería su nodriza Maximina Pedraja y aclamado con entusiasmo por todo el pueblo español.

Manuel-Melchor y Alfonso XIII coincidirán en el Hospicio de Zaragoza en 1908 y mantendrán una larga e íntima conversación que marcará para siempre la vida del joven hospiciano.

Un relato donde se entremezclan los avatares de una monarquía parlamentaria aferrada a la Restauración Borbónica, un bipartidismo alternante instaurado en el poder durante 42 años y la vida de un sencillo hospiciano algo sordo que sólo sabía pintar y a quien la Fatalidad decidió guiar sus pasos.




“LA FILLA DE L’ESCOCÈS”

2ª Finalista del Premi Sant Jordi de les Lletres Catalanes 2013

Tres fets històrics serveixen de base al relat: La Primera Guerra Mundial, l’enfonsament del transatlàntic Lusitania amb gairebé dues mil persones a bord i l’electrificació de Catalunya mitjançant l’energia hidràulica amb l’enginyer Fred Stark Pearson al front de l’ambiciós projecte.
La novel·la arrenca el 4 de maig de 1915 amb l’assassinat de Mariona Palop, mestressa d’una fonda ubicada al carrer del Roser de Barcelona, al barri del Poble Sec. A partir d’aquí s’engega una investigació que sobrepassa l’àmbit local.
La Primera part acaba amb els últims moments del Lusitania i el seu apocalíptic enfonsament, després de ser torpedinat a les 14:02 hs del dia 7 de maig de 1915 pel submarí alemany U-20 (capítol IV-L’últim foxtrot).
Personatges històrics com Frederick Stark Pearson, Enric Prat de la Riba o el mateix Winston Churchill s’entrellacen en la novel·la amb d’altres ficticis com el carboner Telèsfor, el jove Jaume, periodista de La Veu de Catalunya, o la protagonista principal, la Maureen, la noia pèl-roja filla de la dona assassinada.

La guspira que encengué la primera idea de la novel·la sorgí quan, investigant la personalitat de F. S. Pearson, l’autora descobreix, a partir de documents que havien estat qualificats com a “Top Secret” fins ben avançada la dècada dels 90, el paper que Churchill havia jugat en l’enfonsament del transatlàntic Lusitania, en el que varen morir 1.198 persones, entre passatgers i tripulació, per tal de forçar els Estats Units a entrar en una guerra que fins llavors els havia semblat aliena.




“L’INFERN ESCOLLIT”

Obra inèdita (traduïda al castellà)

En Jofre Moragues i Isern, historiador, orador, escriptor i catedràtic especialitzat en mitologia, sofreix un canvi sobtat a la seva vida monòtona i benestant que el porta a reflexionar sobre els seus orígens i a escriure els records de la seva infantesa, adolescència i joventut que ja creia emmagatzemats i oblidats per a sempre més.
La seva majordoma Margarida, més segona mare que serventa, també es veurà afectada pel mateix canvi sobtat i el trencament de la seva quotidianitat la portarà a un deliri que, des de sempre, jeia latent en el seu cervell malalt...
Tots els personatges d’aquesta història, fins i tot el nen, en Daniel, i la seva mare, la Madó, en un moment donat es trobaran atrapats en el petit infern que cadascun d’ells ha escollit.
Una novel·la dins d’una altra: una suposada biografia, la d’en Jofre, dins del relat dels avatars actuals de les persones que formen part de la seva vida.


“ACHÉ TO (Así sea)”

4ª Finalista Premi Planeta 2009

Escrita en castellà, la novel·la gira al voltant d'una família de l'alta burgesia barcelonesa que al llarg de tres generacions ha estat vinculada a Cuba, tant per interessos econòmics com pet afers sentimentals. Al llarg del relat, es va mostrant el decorat interior d'aquesta família aristocràtica instal·lada al barri benestant de La Bonanova de Barcelona, la incomunicació dels personatges que la integren, els seus odis i els seus rancors. L'entramat basa el seu eix principal en el poder de la ment i l'us que se'n pot fer d'ella, en la superstició i l'autosuggestió, i portarà al lector per un camí on trobarà l'origen de la "santeria cubana" i també el sentir d'una part del poble cubà, respecte a la Revolució que els ha portat a l'actual estat en que es troben.



“REFLEXOS d’ULTRAMAR”

11 relats, recollits en 3 parts: “Les cròniques privades”, “Les cròniques properes” i “Les cròniques alienes”.

Escrit en les dues versions, la catalana i la castellana, però de moment publicat només en català, el llibre comença amb un casament el 1915, “Noces de paper mullat”, l'autora deixa testimoni, autèntic i detallat, de les noces per poders dels seus avis materns, per acabar amb l’últim relat basat en un altre casament, “Els nuvis d’El Cerro”, celebrat en un barri de l’Havana, Cuba, a principis del segle XXI. Els dos esdeveniments, un al principi l’altre al final, complicats en el fons i divertits en la forma, encerclen i arrodoneixen el llibre.