Archivo de la categoría: Literatura

Calentando motores

Calentando motores

Estoy calentando motores, como suele decirse en el ámbito de la Fórmula 1: El viernes 14 de julio a las 19:30 presento mi última novela El viatger estàtic en el marco de las celebraciones del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia, en el entoldado (envelat) que para los actos conmemorativos han montado la Fundació en los Jardines de Salvador Espriu, Passeig de Gràcia con la Diagonal. ¡Todo un lujo! Para mí, claro. El “viajero”, el protagonista, es un hombre mayor (no me gusta llamarlo ‘viejo’), nacido en el barrio de Gràcia, tacaño, malcarado y huraño, inspirado en el míster Scrooge de Dikens, pero a la catalana y mucho más alto y más guapo.

Y conforme se calientan los motores, va subiendo mi tensión arterial.

Escalfant motors

Estic escalfant motors, com se sol dir en l’àmbit de la Fórmula 1: El divendres 14 de juliol a les 19:30 presento la meva darrera novel·la El viatger estàtic dins el marc de les celebracions del Bicentenari de la Festa Major de Gràcia, en l’envelat que per als actes commemoratius ha muntat la Fundació als Jardins de Salvador Espriu, Passeig de Gràcia amb la Diagonal. Tot un luxe! Per a mi, esclar. El “viatger”, el protagonista, és un home gran (no m’agrada dir-li vell), nascut al barri de Gràcia, garrepa, malcarat i esquerp, inspirat en el míster Scrooge d’en Dikens, però a la catalana i molt més alt i més guapo.

I conforme s’escalfen els motors, em va pujant la tensió arterial.

Un merecido Premio de Honor

 

ISABEL & CARME copia

Un merecido Premio de Honor

Estábamos comiendo un menú en la terraza de un restaurante del Eixample derecho de Barcelona. El camarero, dicharachero y hablador, de origen napolitano, nos avisó a Jaume y a mí de la presencia en una mesa de la escritora Isabel Clara Simó. Nos dijo: “es escritora como usted, simpatiquísima y cliente habitual; yo de usted iría a saludarla”… Lo hice. Le pedí permiso para hacerme una foto con ella y mi marido captó el encuentro con su iPhone. El camarero tenía razón, me pareció una mujer encantadora.

Pasados unos días me enteré de que la Generalitat le había concedido el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. A mi, que he leído buena parte de su obra, me pareció una distinción más que merecida y quiero dejar en mi blog constancia de ello.

Al día siguiente, leyendo la prensa, como fémina inconformista que soy, me sobrevino una reflexión obligada: la Generalitat ha otorgado este reconocimiento en 49 ocasiones, y sólo en 15 ha recaído en una mujer… He buscado en google Premios Nobel de Literatura: desde el año de su creación en 1901, han sido galardonados 113 escritores, entre ellos 14 mujeres… Sólo hay que echar un vistazo a los encuentros, simposios y reuniones de los dignatarios políticos del mundo mundial.

Sobre el patriarcado machista imperante, nada que decir que no se sepa ya y no suene a cansino y repetitivo, pero sobre el hecho de que somos las mujeres quienes parimos y, en buena medida, quienes educamos a esos futuros hombres y prohombres… ¿qué?

M. Carme

MAFALDA I EL MASCLISME

Un merescut Premi d’Honor

Estàvem menjant un menú en un restaurant de l’Eixample dret de Barcelona. El cambrer, rialler i enraonador, d’origen napolità, ens avisà a en Jaume i a mi de la presència en una taula propera de l’escriptora Isabel Clara Simó. Ens va dir: “és escriptora con vostè, simpatiquíssima i client habitual; jo de vostè aniria a saludar-la”… Ho vaig fer. Li vaig demanar permís per fer-me una foto amb ella i el meu marit captà l’encontre amb el seu iPhone. El cambrer tenia raó, em va semblar una dona encantadora.

Passats uns dies em vaig assabentar que la Generalitat li havia concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. A mi, que he llegit bona part de la seva obra, em va semblar una distinció més que merescuda i en vull deixar constància al meu blog.

L’endemà, tot llegint la premsa, com a fèmina inconformista que soc, em sobrevingué una reflexió obligada: la Generalitat ha atorgat aquest reconeixement en 49 ocasions, i tan sols en 15 ha recaigut en una dona… He buscat en google Premios Nobel de Literatura: des de l’any de la seva creació al 1901, han estat guardonats 113 escriptors, entre ells 14 dones… Només cal donar un cop d’ull a les reunions, simposis i trobades de dignataris polítics del món mundial.

Sobre el patriarcat masclista imperant, res a dir que no se sàpiga ja i no soni a cançó de l’enfadós, però sobre el fet que les dones som les que parim i, en bona mesura, les que eduquem a aquests futurs homes i prohoms… ¿què?

M. Carme

MAFALDA I EL MASCLISME

“Setmana de la Novel·la Històrica” en Barcelona

No soy constante, lo reconozco, en lo referente a la red del ciberespacio atosigante.

Repaso a diario mi correo, eso sí, pero debería ‘colgar’ más cosas en mi blog, y más a menudo, y no lo hago. Tampoco pongo al día La palabra al día (¡qué contradicción!) de mi página web. Pero, bueno, como persona realista que soy, y también modesta, no creo yo que nadie esté pendiente de si ‘cuelgo’ o dejo de ‘colgar’, además tengo actualmente entre manos (ahora en una sola mano, porque me he fracturado el codo derecho y llevo el brazo inmovilizado) mi última novela que requiere mucha investigación y, sobre todo, la máxima concentración y no me permite devaneos intelectuales.

Sin embargo, ha surgido una cosa importante, tan importante que me ha obligado a ralentizar mi quehacer literario: he sido invitada a la Setmana de la Nove·la Històrica que dirige Enric Calpena, en El Borne de Barcelona, del 17 al 22 de noviembre, para compartir mesa con el escritor rosellonense Joan-Daniel Bezsonof y debatir sobre la Primera Guerra Mundial, con el periodista Jacinto Anton como presentador de la sesión. Me toca intervenir el miércoles 19 a las 6:15 hs. de la tarde. Prometo hacer todo lo posible para poder seguir mirándome al espejo sin sonrojarme…

Quien desee asistir, puede inscribirse en infoicub@bcn.cat. Máximo 2 entradas por reserva hasta completar el aforo. Es necesario indicar los datos personales de los asistentes.

 El PDF del programa, que adjunto en este blog, está sólo en catalán.

¡Me gusta la portada!

¡Y me sigue gustando Mafalda, a la que felicito desde aquí por su 50 cumpleaños!

M. Carme Melchor

mafalda_pupita_001

Setmana de la Novel·la Històrica” a Barcelona

No soc constant, ho reconec, pel que a la xarxa del ciberespai acuitant es refereix.

A diari, dono un cop d’ull al meu correu, això sí, però hauria de ‘penjar’ més coses al meu blog, i més sovint, i no ho faig. Tampoc poso al dia La paraula al dia (quina contradicció!) de la meva pàgina web. Però, bé, com a persona realista que soc, i també modesta, no crec jo que ningú estigui pendent de si ‘penjo’ o deixo de ‘penjar’, a més porto actualment entre mans (ara en una sola mà, perquè m’he fracturat el colze dret i porto el braç immobilitzat) la meva darrera novel·la que requereix molta investigació i, sobretot, la màxima concentració i no em permet encaterinaments intel·lectuals.

Tanmateix , ha sorgit quelcom important, tan important que m’ha obligat a ralentitzar el meu quefer literari: he estat convidada a la Setmana de la Novel·la Històrica que dirigeix Enric Calpena, a El Borne de Barcelona, del 17 al 22 de novembre, per compartir taula amb l’escriptor rossellonès Joan-Daniel Bezsonof y debatre sobre la Primera Guerra Mundial, amb el periodista Jacinto Anton como a presentador de la sessió. Em toca intervenir-hi el dimecres 19 a un quart de set de la tarda. Prometo fer tot el possible per poder seguir mirant-me al mirall sense enrojolar-me…

Qui vulgui assistir-hi, es pot inscriure a infoicub@bcn.cat. Màxim 2 entrades per reserva fins a omplir l’aforament.Cal indicar les dades personals dels assistents.

El PDF del programa, que trobareu en aquest blog, està només en català. 

¡M’agrada la portada!

I em continua agradant la Mafalda, a la que felicito des d’aquí pel seu 50 aniversari!

 M. Carme Melchor

mafalda_pupita_001

¡VALIÓ LA PENA! HA VALGUT LA PENA!

LA PRESENTACIO

¡VALIÓ LA PENA!

Os avisé. Os dije que la muchacha pelirroja tiraba de mí con fuerza y así ha sido, o todavía lo es, porque la promo de mi novela La filla de l’escocès no ha terminado todavía y ando entre descolocada y emocionada por los elogios que voy recibiendo.

La Presentación en la Casa del Llibre de la Rambla de Catalunya de Barcelona fue un éxito, si me permitís la inmodestia. La protagonista de la novela, la Morín, se escapó del libro y apareció recibiendo a los asistentes con su trenza roja junto a su tía Encarnación, con Telesforo el carbonero  y Jaume el periodista guardando a ambas las espaldas.

Las intervenciones de Isona Passola, Xavier Solà i Josep Lluch hicieron que me sintiera en un universo literario privilegiado, y las más de cien personas que acudieron al acto, con sus aplausos y sus muestras de cariño, consiguieron que por fin creyera que mi esfuerzo y mis bajadas al infierno de los libros invisibles han valido la pena.

Como broche, Proa me mandó un enlace con una crítica de mi novela. La Petita Llibreria me ha publicado en su blog una reseña que os paso, para que juzguéis si la merezco o no.

http://lapetitallibreria.blogspot.com.es/2014/07/la-filla-de-lescoces.html

¡Gracias a todos!

Carme Melchor

AMB_ISONA_PASSOLA

HA VALGUT LA PENA!

Us vaig avisar. Us vaig dir que la noia pèl-roja tibava de mi amb força i així ha sigut, o encara ho és, perquè la promo de la meva novel·la La filla de l’escocès encara no ha acabat i camino entre trasbalsada i emocionada pels elogis que vaig rebent.

La Presentació a la Casa del Llibre de la Rambla Catalunya de Barcelona va ser un èxit, si em permeteu la immodèstia. La protagonista de la novel·la, la Morín, es va escapar del llibre i aparegué rebent els assistents amb la seva trena vermella al costat de la seva tieta Encarnació, amb en Telèsfor el carboner i en Jaume el periodista guardant a totes dues les espatlles.

Les intervencions de la Isona Passola, en Xavier Solà i en Josep Lluch em portaren a un univers literari privilegiat, i les més de cent persones que varen acudir a l’acte, amb els seus aplaudiments i les seves mostres d’afecte, varen aconseguir que per fi cregués que el meu esforç i les meves baixades a l’infern dels llibres invisibles han valgut la pena.

Com a coronament, Proa em va fer arribar un enllaç amb una crítica de la meva novel·la. La Petita Llibreria m’ha publicat al seu blog una ressenya que us passo, perquè jutgeu si la mereixo o no.

http://lapetitallibreria.blogspot.com.es/2014/07/la-filla-de-lescoces.html

Mercès a tots!

 Carme Melchor

La filla de l’escocès

foto_libro_001

“La hija del escocés” ha tirado de mí con fuerza. Editorial Proa, de la mano de Josep Lluch, me ha editado la novela y, sospecho, tendré que comprarme por primera vez una agenda para anotar los compromisos que de ello se deriven. Yo, que siempre me he declarado enemiga de liberar a mi memoria de sus obligaciones, que no son otras que memorizar.

El día 5 de junio ya está en las librerías “La filla de l’escocès”, la semana siguiente me entrevistarán en el programa de Catalunya Ràdio “La nit dels ignorants” (“La noche de los ignorantes”), el día 11 me han convocado una rueda de prensa con desayuno incluido y el día 4 de julio, a las 7 de la tarde, celebraremos la presentación oficial en la Casa del Llibre de la Rambla Catalunya de Barcelona. Quien se pase por allá, está invitado a una copa de cava y podremos hacer chin-chin juntos, que es algo que a mí siempre me ha gustado porque suena a fiesta y todos parecen felices.

De momento, la novela se publica en catalán. De momento.

Dice el eslogan que editorial Proa dedica a mi última obra: Una novela llena de emociones en la Barcelona de hace cien años.

Que ustedes la disfruten…

 

“La filla de l’escocès” ha tirat de mi amb força. Editorial Proa, de la mà d’en Josep Lluch, m’ha editat la novel·la i, sospito, m’hauré de comprar per primer cop una agenda per anar anotant els compromisos que d’això se’n derivin. Jo, que sempre m’he declarat enemiga d’alliberar la meva memòria de les seves obligacions, que no són altres que memoritzar.

El dia 5 de juny ja serà a les llibreries, la setmana següent m’entrevistaran al programa de Catalunya Ràdio “La nit dels ignorants”, el dia 11 m’han convocat una roda de premsa amb desdejuni inclòs i el dia 4 de juliol, a les 7 de la tarda, celebrarem la presentació oficial a la Casa del Llibre de la Rambla Catalunya de Barcelona. Qui es passi per allà està convidat a una copa de cava i podrem fer xin-xin plegats, que és un gest que a mi sempre m’ha agradat perquè sona a festa i tothom fa cara de content.

De moment, la novel·la es publica en català. De moment.

Diu l’eslogan que Editorial Proa dedica a la meva darrera obra: Una novel·la plena d’emocions a la Barcelona de fa cent anys.

Que vostès en gaudeixin…

 

La Morín

MAFALDA

No soy de facebook. No tengo twiter ni whatsap ni tableta ni iPhone. Solo tengo mi correo electrónico, mi página web y este blog, y acabo de colgar en la red el portal de la familia que está dedicado a mi padre y que yo misma he creado. 5 páginas web ahí metidas. La de él y las de sus cuatro hijos (www.melchorgrup.com). Fue mi regalo cuando cumplió los 90 años. Para que viera sus cuadros colgados en el ciberespacio.

No suelo estar pendiente del móvil, ni atiendo a números ocultos ni devuelvo llamadas a los que no dejan mensaje.

Pienso. Reflexiono. Amo y escribo.

Mi última novela gustó al Jurado del Premi Sant Jordi de les Lletres Catalanes. Había muchas presiones, alguien me dijo bajito, por teléfono. La protagonista de esta novela se llama Morín y es pelirroja. Ella está avanzando. Creo que me llevará adonde hace tiempo que quiero llegar. Entonces, todos los esfuerzos de años habrán valido la pena.

Me gusta bailar salsa y Mafalda.

M.C.M.

MAFALDA

No soc de facebook. No tinc twiter ni whatsap ni tableta ni iPhone. Només tinc el meu correu electrònic, la meva pàgina web i aquest blog, i acabo de penjar a la xarxa el portal de la meva família que està dedicat al meu pare i que jo mateixa he creat. 5 pàgines web ficades a dins. La seva i les dels seus quatre fills (www.melchorgrup.com). Va ser el meu regal quan va fer els 90 anys. Perquè veiés els seus quadres penjats al ciberespai.

No acostumo a estar pendent del mòbil, ni atenc números amagats ni torno la trucada a aquells que no em deixen missatge.

Penso. Reflexiono. Estimo i escric.

La meva darrera novel·la va agradar al Jurat del Premi Sant Jordi de les Lletres Catalanes. Hi havia moltes pressions, algú em va dir baixet, per telèfon. La protagonista de la novel·la es diu Morin i és pèl-roja. Ella està fent camí. Crec que em portarà allà on fa temps que vull arribar. Llavors, tots els esforços d’anys hauran valgut la pena.

M’agrada ballar salsa i la Mafalda.

M.C.M.